Els metalls fèrrics són aquells materials metàl·lics que contenen com a component principal el ferro. Els metalls fèrrics també s’anomenen productes siderúrgics. Els més importants són el ferro colat(o fosa) i l’acer.
El ferro pur no s’utilitza gairebé gens perquè és fràgil i tou Per millorar-ne les propietats s’utilitzen els aliatges de ferro, on el ferro es barreja amb l’element químic anomenat carboni. Segons la proporció de carboni que afegim obtindrem la fosa o l’acer. La fosa té un contingut de carboni superior a l’acer.
Per obtenir la fosa i l’acer es fa en diverses fases que són la reducció, l’afinament i la concentració.
- Reducció: La reducció del ferro consisteix a fondre els seus minerals tot separant el ferro d’altres elements que l’acompanyen especialment de l’oxigen. Per això s’introdueix el mineral de ferro juntament amb carbó de coc, que fa de combustible, i pedra calcària, que és un altre producte mineral.
- Afinament: El ferro colat de primera fusió té massa carboni, i això fa que tingui poques aplicacions pràctiques, perquè és trencadís i no es pot treballar bé. Per fer-lo aprofitable industrialment cal reduir-ne el contingut de carboni mitjançant un procés d’afinament. Segons la quantitat de carboni que se’n extregui obtindrem fosa o acer. El procés d’afinament es fa en uns forns especials, que podem ser forns de cubilot per obtenir fosa, o forns convertidors per obtenir acer.
El ferro és un metall
de transició, és el quart element més abundant
en l'escorça terrestrerepresentant un 5%
i, és desprès de l'alumini, el metall més abundant a l'escorça.
Igualment és un dels elements més importants de
l'Univers, i el nucli de la Terra està format principalment per ferro i níquel, generant en moure's un camp magnètic.
Ha sigut històricament molt important, i un període de la història rep el nom
de " l'Edat del ferro".
- Propietats físiques:
-Mal·leable, tenaç.
-Té un color gris platejat.
- Com a propietats màgnetiques; és
ferromàgetic a temperatura ambient.
-Es troba en la naturalesa formant
part de nombrosos minerals, i
rarament es troba lliure. Per a obtenir ferro pur,
els òxids es redueixen amb carboni i
després és sotmès a un procés de refinat per a eliminar
les impureses presents.
- L'òxid més abundant és l'òxid de ferro III
Aquest vídeo ens explica l'història del ferro, els seus orígens, la seva evolució, la seva importància, i la seva utilitat.
Extracció del mineral
El
mineral de ferro s'extreu a tot el món, en països incloent a Xina, Rússia i
Índia.
Austràlia
i Brasil són els dos majors exportadors de mineral de ferro, cadascun amb un
terç de les exportacions mundials. El mineral de ferro s'extreu en aquests països a través de llocs d'extracció
comercial, que s'extreu a través de la perforació; la majoria del mineral de
ferro recuperat s'utilitza en la producció d'acer.
Utilitzacions:
L'ús més utilitzats del ferro és per a l'obtenció d'acers estructurals; també
es produeixen grans quantitats de ferro colat i de ferro forjat. Entre altres
usos del ferro i dels seus compostos es tenen la fabricació d'imants, tints (tintes,
paper per heliográficas, pigments pulidores) i abrasius (colcótar).
És
el metall dur més usat, amb el 95% en pes de la producció mundial de
metall.
2.2 Diferències entre metalls no férrics i férrics
Els metalls fèrrics:
El ferro, metall resistent i mal·leable, s'utilitza per als reixats de jardí, portons i tancaments. La fosa, aliatge de ferro i de carboni, s'utilitza per als radiadors, les baranes i certes canalitzacions. L'acer tou, mescla de ferro i de carboni, s'utilitza en la construcció en forma de biguetes o xapes, que es troben en reixats, portes, persianes...Tots aquests materials han d'estar protegits de l'oxigen i de la humitat.
Els metalls no fèrrics:
El zinc, poc alterable, s'utilitza per als canalons i les cobertes de les cases. L'alumini està present en finestres, portes i portons gràcies a la seva resistència a la intempèrie. El coure és inalterable a l'aigua i al vapor d'aigua. L'acer galvanitzat, acer recobert, s'utilitza per a portes de garatges i baranes. Aplicació un fons adequat sobre aquests metalls abans de l'acabat
La principal diferència entre aquest metalls és, princpalment, que els metalls fèrric estàn compostos bàsicament de ferro i els metalls no fèrrics no estàn formats per ferro ni derivats
Metalls fèrrics Metalls no fèrrics
Acer Alumini
2.3 Aplicacions dels metalls férrics
Els metalls ferrosos més utilitzats són el ferro i l'acer.
Les aleacions del ferro tenen més aplicacions que el propi ferro entre les quals destaquen:
n
·Extrasuau i suau: S'usa per fer claus, volanderes, cargols, frontisses,
carrosseries de cotxes, bigues (amb diferents perfils: T, doble T, en angle, en O).
Es treballa amb màquina fàcilment.
• Semisuau i semidur: En martells, destrals, claus angleses, claus de cases,
cadenes, rodes d'engranatges, tornavisos, etc…
• Dur i extradur: En enformadors, broques, xerracs i en general eines de
cort.
La propietat més important de les foses és la de ser fàcilment fusibles i permeten obtenir peces summament complicades a través de motlles. A diferència de l'acer no pot ser treballat per forja o laminació.
2.4 Experiment amb un metall no fèrric
Els corrents de Foucalt generades per la variació del flux magnètic generen un camp magnètic que s'oposa a la causa que els va produir. Encara que l'alumini no tingui propietats ferromagnètiques, l'imant sofreix un canvi de velocitat considerable.
es una puta mierda me lio pero me lio
ResponderEliminarS'ha esforçat i si no tens res bo a dir, millor que no diguis res.
Eliminarole tu
EliminarA ESTAT BE GRASIES.
ResponderEliminar